Sant Joan la Cella - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure. Sant Joan la Cella (['saɲʒu'anlə'seʎə], en francès Saint- Jean- Lasseille) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 1. Rosselló, a la Catalunya Nord. Es troba a la zona de confluència de la Plana del Rosselló amb la subcomarca dels Aspres. Actualment, juntament amb la vila de Tuïr i els pobles de Banyuls dels Aspres, Brullà, Calmella, Cameles, Castellnou dels Aspres, Forques, Llauró, Llupià, Montoriol, Oms, Paçà, Pollestres, Pontellà, Queixàs, Santa Coloma de Tuïr, Terrats, Torderes, Trasserra, Trullars i Vilamulaca forma part del cantó número 1, dels Aspres (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2. Tuïr. La primera part d'aquest topònim prové de l'advocació de la parròquia del lloc, a Sant Joan Evangelista. Segons Joan Coromines, la segona part del nom del poble deriva[1] del llatí cella, amb el significat de cambra petita, santuari, graner o magatzem. El terme comunal de Sant Joan la Cella, de 2. Està situat a la zona de transició de la Plana del Rosselló als Aspres. Pertany íntegrament a la conca del Tec, i a les depressions del sud- oest del terme hi havia hagut uns estanyols, dels quals ara es conserva només el topònim. Termes municipals limítrofs: Com la major part de pobles rossellonesos, Sant Joan la Cella té l'origen en una cellera[3] constituïda a l'entorn de l'església parroquial de Sant Joan Evangelista i el seu cementiri. El mateix nom del poble procedeix d'aquest origen. El creixement contemporani de Sant Joan la Cella[4] s'ha produït estenent- se per la plana tot al voltant del poble, a partir d'urbanitzacions com la Cabana i la Userdeta. La Cava Cooperativa és al sector de llevant del poble, mentre que el Cementiri, al nord- est. Tractant- se d'un terme comunal de mides molt reduïdes, el nombre de masos no és gaire alt; a més, alguns d'ells ja han estat absorbits pel nucli urbà del poble, o, senzillament, desapareguts. Hi ha la Cabana, o Mas de la Cabana, abans el Convent, ara a l'extrem nord del nucli de població, i la resta són masos antics i desapareguts: Mas Jaubert, o d'en Jaubert, Mas d'en Pujarniscla i Mas d'en Trilles, o d'en Lacreu. No hi ha cap serra ni muntanya destacada, però sí les cues de les serres del terme veí de Vilamulaca. La zona més alta de Sant Joan la Cella és la partida de Peralba, a 1. Coll d'en Piques, de 8. D'altra banda, a l'extrem sud- oest hi ha les depressions que havien allotjat els Estanyols, ara dessecats, però que han quedat com a topònim. A la zona més plana del terme, al sud- oest, hi havia l'Agulla d'en Coll, un canal de drenatge ja en desús, el nom del qual només es conserva en la memòria dels més grans del poble. La resta de cursos d'aigua són torrents que davallen dels Aspres: el Còrrec de la Canal, o la Canal, el Còrrec de la Canaleta, anomenat de la Canalada a Brullà, el Còrrec de la Font dels Lladres, el Còrrec de la Pagesa, el Còrrec del Salt de la Folla, o Còrrec de la Folla i el Còrrec de Passabou, anomenat a Brullà de primer Còrrec de les Calçades i més tard, Còrrec de la Bassa. El terme de Sant Joan la Cella està format per les partides i indrets de l'Alzina, la Blanquetera, els Bosigots, la Cabana, o Xo'n Terrasson, les Cabatudes, la Canaleta, Coll d'en Piques, el Còrrec dels Lladres, l'Estany de Banyuls, els Estanys, els Estanyots, abans els Estanyols, la Font del Rector, el Mas d'en Trilles, la Mata de Jonc, Peralba, el Roc Gros, la Ruta, el Salt de la Folla, la Termenera, la Termenera del Camp d'en Palmada, el Terra Prim i la Userdeta. Alguns són ja noms antics, actualment en desús, com la Garriga d'en Pujarniscla. Alguns dels topònims fan referència directa a conreus, com ara el Camp del Sastre, els Camps del Cementiri, la Colomina dels Casals, la Colomina d'en Caner i el Vinyer d'Aquí Dalt. També es conserven en la memòria una quants topònims ja desapareguts, com el Camp d'en Bellsolà, el Camp de l'Espiau, el Camp d'en Bouer, el Camp d'en Castellet, el Camp d'en Falguera, el Camp d'en Jaubert, el Camp d'en Jaubert de Paçà, el Camp d'en Jaume, el Camp d'en Lacreu (dos de diferents), el Camp d'en Palmada, el Camp d'en Sobrequers, l'Oliveda d'en Pujarniscle, l'Oliveda d'en Bianya i la Vinya d'en Bonet. Dues úniques carreteres travessen el terme de Sant Joan la Cella en forma de X, de manera que es creuen en el poble mateix: la D- 2 i la D- 4. La carretera D- 9. Catalana i la via del Tren d'Alta Velocitat passen a fregar el límit occidental, però no hi entren ni un metre. La carretera D - 2 (Argelers de la Marenda - D- 6. Trevillac) travessa el terme de sud- est a nord- oest. Per aquesta carretera, Sant Joan la Cella es comunica directament amb Brullà (4,1), Sant Genís de Fontanes (7,3), la Roca d'Albera (1. Sureda (1. 4) i Argelers (1. Vilamulaca (3,1), Forques (7,2), el trencall de Paçà (7,7), Montoriol (8,3), Queixàs (2. ![]() Sant Miquel de Llotes (2. Illa (2. 6,4), Montalbà del Castell (3. Trevillac (3. 8) (els dos darrers ja a la Fenolleda, comarca occitana), cap al nord- oest. La D - 4. 0b (Bages de Rosselló - Banyuls dels Aspres) travessa el terme de nord- est a sud- oest. Per aquesta carretera, que també travessa el terme de Brullà, però sense enllaç directe amb aquest poble, hom arriba a Bages en 3,3 quilòmetres i a Banyuls dels Aspres en 2,3. La línia 3. 70 del servei departamental de Le bus à 1 €, de Perpinyà a Banyuls dels Aspres, passa per Sant Joan la Cella procedent de Perpinyà, Montescot i Brullà, i abans d'arribar a Banyuls dels Aspres. Ofereix servei quatre cops al dia de dilluns a dissabte, però no circula els dies de festa. Per aquesta línia, Perpinyà és a tres quarts d'hora de Sant Joan la Cella, Montescot a un quart d'hora, Brullà a 1. Banyuls dels Aspres, a 5. Tots els camins existents en el terme de Sant Joan la Cella travessen cap als pobles veïns i, alhora, serveixen de comunicació interna del terme propi. S'hi troben el Camí de Bages, el de Banyuls a Bages, el de Banyuls dels Aspres, el de Brullà, el de Perpinyà, el de Vilamulaca i el Camí Vell de Bages. Vinyes a Sant Joan la Cella. La base econòmica de Sant Joan la Cella és el conreu de la vinya, que ocupa pràcticament tot l'espai de la comuna. La major part es dedica a vins de qualitat. Hi ha un celler cooperatiu. Hi ha tot just una mica de fruiters i d'hortalisses, per al consum local. De l'any 8. 19 és un precepte de Lluís el Piadós on confirma al monestir de Sant Genís de Fontanes la possessió d'unes cel·les, entre les quals hi havia la que havia creat el monjo Sentimir amb el nom de Sant Joan Evangelista prop de Banyuls, que tenia terres, delmes, primícies i un estany. El 9. 81 el rei Lotari I de França confirma aquesta possessió, i en dóna la situació, a través de les afrontacions: entre els camins d'Elna a Banyuls dels Aspres, de Brullà a Vilamulaca i de Brullà a Elna, prop del sacellum de Darnac (avui dia, el Mas Tardiu del terme de Brullà).
Barry La Celle is on Facebook. Join Facebook to connect with Barry La Celle and others you may know. Facebook gives people the power to share and makes. La cella (mot dérivé du latin celare, cacher et qui désigne un local fermé) est la partie close du temple étrusque puis du temple romain, généralement de forme. Continuava en mans de Sant Genís de Fontanes la primera part del segle XIV, quan el rei Jaume II de Mallorca en confirmava la possessió. El 1. 33. 9 Jaume III de Mallorca concedia l'alta justícia civil i criminal de Sant Joan la Cella a Dalmau de Banyuls. Continuà pertanyent als Banyuls fins al 1. Lluís XI va confiscar el senyoriu a Francesc de Banyuls. Fou subhastat i adquirit en encant públic per Llorenç Paulet, burgès de Perpinyà. Sant Joan la Cella continuà en mans dels Paulet, cognomenats de Martí des de la generació següent, fins al 1. En aquell any retornà a Sant Genís de Fontanes. La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)Evolució demogràfica de Sant Joan la Cella entre 1. Font: Pélissier 1. Evolució de la població1. Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[5] fins al 1. INSEE a partir de. L 2. 00. 4[6]Batlles de Sant Joan la Cella. Període. Nom. Opció política. ![]() La Cella In QuesturaComentaris. Des del març del 2. Roland Noury. A les eleccions cantonals del 2. Sant Joan la Cella ha estat inclòs en el cantó número 1, denominat els Aspres, amb capitalitat a la vila de Tuïr Hi han estat escollits com a consellers departamentals Édith Pugnet, del Partit Comunista - Front d'esquerra, Vicepresident del Consell departamental, adjunta al batlle de Cabestany, i René Olivé, del Partit Socialista, Vicepresident del Consell departamental, batlle de Tuïr. Roland Noury. Encarregat d'Obres, Il·luminació, Projectes, Consell comunitari i Agricultura i d'Impostos directes. Membre de les comissions d'Administració general, personal municipal, ciutadania i seguretat, de Finances i pressupost, de Cultura, de Festes i Cerimònies, d'Acció social, d'Eleccions i d'Ofertes públiques. Christophe Guil. Delegat de Finances i Pressupost. Membre de les comissions de Comunicació i Espai digital, d'Afers escolar, Esports, Joventut i Vida associativa, d'Eleccions i d'Impostos directes. Jean Bobo. Delegat d'Afers escolars, Esports, Joventut i Vida associativa. Membre de les comissions d'Administració general, personal municipal, ciutadania i seguretat, de Comunicació i Espai digital, de Finances i pressupost, d'Acció social, d'Eleccions, d'Ofertes públiques i d'Impostos directes. Latifa Benaoudia- Briki. Delegada d'Administració general, personal municipal, ciutadania i seguretat. Membre de les comissions d'Urbanisme, obres i serveis, d'Artesanat, Comerç i Desenvolupament econòmic i d'Ofertes públiques. Evelyne Almerge. Delegada de Comunicació i Espai digital. Membre de les comissions d'Administració general, personal municipal, ciutadania i seguretat, d'Afers escolars, Esports, Joventut i Vida associativa, de Festes i Cerimònies, d'Ofertes públiques i d'Impostos directes. Frédéric Carvalhais. Membre de les comissions de Comunicació i Espai digital, d'Urbanisme, obres i serveis, d'Obres, Il·luminació, Projectes, Consell comunitari i Agricultura i de Festes i Cerimònies. Stéphane Fourcade. Membre de les comissions de Finances i pressupost, d'Artesanat, Comerç i Desenvolupament econòmic, d'Eleccions, d'Ofertes públiques i d'Impostos directes. Stéphane Jacquet.
0 Comments
Leave a Reply. |
AuthorWrite something about yourself. No need to be fancy, just an overview. Archives
April 2019
Categories |